Biografia de Josep Guinovart
Josep Guinovart i Bertran
(1927 – 2007)
De molt jove comença al taller familiar com a pintor de parets, ofici que reivindica posteriorment en alguna de les seves obres. Ingressa a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i assisteix a les classes del FAD. L’any 1953, gràcies a una beca de l’Estat francès, marxa a París, on coneix a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, seran les seves influències més importants.
El 1954, junt amb altres artistes, funda l’efímer grup Taüll, que aglutina els creadors de l’avantguarda d’aquells anys. Participa en la 1a Biennal hispanoamericana d’Art, Madrid (1951), en la 9a Triennal de Milà (1951), en la 1a Biennal d’Alexandria (1955) en les Biennals de São Paulo (1957 i 1959), i en les Biennals de Venècia (1952,1958 i 1962).
En la seva etapa primerenca pinta temes simples de caràcter popular, tractats amb una extraordinària qualitat de dibuix i un sentit sorprenent del color, que més tard adquireixen sovint intenció social. A poc a poc va abandonant la representació i configura un nou univers, en què la matèria i els elements esdevenen el seu llenguatge.
Josep Guinovart, figura polièdrica, va deixar la seva empremta en molts camps més enllà del purament pictòric: en el món de l’escultura, l’obra gràfica, el teatre, l’arquitectura, el tapís…
Durant la seva dilatada trajectòria va rebre els premis i distincions més rellevants en el món de les arts, com ara el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Govern d’Espanya (1982) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1990); la Creu de Sant Jordi del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (1983); cavaller de l’Ordre de les Arts i de les Lletres del Ministeri de Cultura de la República francesa (1984) i Acadèmic d’Honor nomenat per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2006).
L’any 1994, gràcies a la insistència de l’aleshores alcalde d’Agramunt, Josep Huguet, s’inaugura la Fundació Espai Guinovart Agramunt, espai on Guinovart recull els seus records de la vila lligats a les seves arrels i als seus records de guerra.
Treballador infatigable, va morir el 12 de desembre de 2007, pinzell en mà, deixant un importantíssim llegat d’obres, que es poden veure en nombrosos museus i centres d’art d’arreu del món.